Text Commemoratiu dels quatre-cents anys de la fundació cristiana de Montserrat 1611-2011.
El decret d'expulsió dels moriscos (1609-1610), promulgat per Felip III, ordenava l’abandó del territori a tots ells i, en conseqüència, de la vall dels Alcalans van marxar els 370 moriscos descendents de romans i íbers, els seus pobladors fins aleshores. La seua vida continuaria ara en terres llunyanes i amb un futur incert.
Expulsats els moriscos, el poble patí la seua absència, quedà buit, abandonat i en silenci, com un espectre de tot el que havia estat fins a eixe moment.
El 10 de juliol de 1611, es dictà la Carta de Poblament de Montserrat en què se segellava el destí de vint-i-un cristians, la majoria pobres de solemnitat, colons cristians que acceptaren avasallar-s’hi amb unes condicions gens avantatjoses, de les quals les generacions posteriors lluitaran per deslliurar-se’n.
Quatre-cents anys després, molts dels montserraters i les montserrateres d’avui en dia som els descendents d’aquells primers colons, així ho demostren els cognoms que han perdurat fins avui, i que s’han arrelat però també enriquit amb els de les persones nouvingudes, fent així més gran aquest poble.
Som un poble. Un poble gran, major d’edat i amb somnis compartits de trobar en aquesta terra la pau i la serenitat d’aquelles persones que ja no han de continuar cercant. Un poble humil amb espurnes de grandesa. Un poble que vol retre homenatge a aquelles vint-i-una persones que sembraren la llavor del bellíssim roure que és Montserrat avui en dia.
En memòria i reconeixement de la familia de Pedro Ortega, Jaume Manyes, Francisco López major, Pedro del Campo major, Vicent Navarro, Miquel Lopis, de Joan Canalda, Llorens Fayos, Domingo Angulo, Noffre Baró, Joan Malpel, Pedro del Campo, Pere Clarens, Joan Gossalbo, Maximiniano Cas, Joseph Novella, Vicent Alemany, Joan Soler, Nicholau Ramón, Vicent Alemany i Joan Gomis.
Signat:
